Ressenya: Al ritmo de un monótono tic-tac – Xavier Mitjana
Títol: Al ritmo de un monótono tic-tac
Autor: Xavier Mitjana (bloc)
Mides: 150×210 mm
Pàgines: 102, blanc i negre
Gènere: Fals Assaig
Idioma: Castellà
Preu: 7’25€ en paper, descàrrega gratuïta
Comentari
Ja fa temps que vaig comprar aquest llibre, i sempre pensava que havia de fer-li una ressenya, així que després de fer les darreres adquisicions, aquí la teniu.
Aquest és un llibre molt interessant per vàries raons. Una d’elles és el gènere que l’autor tria, i que he anomenat Fals Assaig, possiblement no s’acabi d’entendre si no afegeixo res més, però podríem comparar-ho amb els Fals Documental que s’utilitza al cinema. Exacte, es tracta d’una sèrie de reflexions del protagonista -fins a quin punt aquestes són de l’autor és una qüestió desconeguda i que dona més gràcia a la història- sobre un grapat de temes, a partir d’escenes quotidianes.
L’estil de l’autor és possiblement el que més em captiva. És directe i desencisat, i sobretot faltat de qualsevol tipus d’edulcorant. Com a mostra posaré unes ratlles de la primera pàgina, i que trobo tan dur com captivador:
Tot i haber-hi una continuïtat temporal en el llibre, no puc dir que es tracti d’una història contínua, ja que com he comentat aquest es forma a partir de diferents reflexions, i per tant no podem esperar un típic desenvolupament de inici, nus i desenllaç.
Un llibre intel·ligent, amb unes idees ben expressades, amb les quals es pot coincidir o no, però que sempre s’aconsegueixen transmetre.
Valoració 3/5
Potser hauria d’haver
explicat amb anterioritat el meu barem a l’hora de puntuar un llibre.
En un principi vaig decidir que no podria fer servir decimals, cosa que provoca que no puc fer gaires matisos. Sincerament no espero posar cap 5, això és per llibres que són molt
difícils de trobar, tant en editorials tradicionals com en aquesta literatura horitzontal,
el 4 per obres que poguéssim anomenar complertes, francament bones. El
3 és per aquelles que sent bons llibres, i que de fet recomano, encara
deixen intuir que l’autor ens pot entregar més, i això mai és dolent,
més aviat al contrari, és una nota d’ànim a l’autor, i a nosaltres per
seguir la obra. I aquest n’és un cas.
Com he dit abans aquest és un llibre intel·ligent, molt ben escrit, i que deixa veure un desencís que xoca molt quan es té en compte la edat de l’autor -nascut el 1986-, i que segurament és influència de Bukowski, com ell mateix reivindica a la pàgina web del llibre. Per què, doncs, el 3? Li falta -al meu parer- que les reflexions que ens explica acabin de lligar-se amb una història que ens permeti tenir una sensació de final al acabar el llibre. No ens trobem un desenllaç de la història, ni una conclusió en la particular filosofia del protagonista, senzillament un punt final.
Tal i com he comentat abans, animo des d’aquí a seguir l’autor tant als seu bloc, com en posteriors obres publicades.
No trackbacks yet.